Tres cooperatives que agrupen professionals expliquen la seva experiència a Manresa

Home/General/Tres cooperatives que agrupen professionals expliquen la seva experiència a Manresa

Tres cooperatives que agrupen professionals expliquen la seva experiència a Manresa

Un moment de l’acte de dijous a la Casa Lluvià de Manresa

Tres cooperatives que agrupen professionals expliquen la seva experiència a Manresa

Oikosvia, Pediatria dels Pirineus i Set-C, tres cooperatives que agrupen professionals, van explicar dijous passat la seva exeperiència en un acte organitzat per l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central a Manresa

Sovint l’activitat professional es desenvolupa de manera individual i amb el suport puntual d’algun altre professional, o bé té lloc en empreses verticals on la figura individual del professional té un pes molt gran, restant importància al projecte. Existeixen, però, altres maneres de funcionar. Maneres on tots els professionals treballen conjuntament i des de la igualtat. És el cas de les cooperatives que agrupen professionals. Dijous tres d’aquestes cooperatives -Oikosvia, Pediatria dels Pirineus i Set-C- van compartir la seva experiència en l’acte que es va fer a la delegació Bages-Berguedà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

La primera en intervenir va ser Oikosvia, una cooperativa d’arquitectes i enginyers tècnics que s’encarreguen del disseny d’obres d’arquitectura. Eduard Suñén, soci de la cooperativa, va explicar com van ser els inicis de la cooperativa: al principi van començar a agrupar-se per a poder fer front a encàrrecs que requerien un alt grau de complementarietat, sobretot pel què fa a la presentació en concursos públics, on és més fàcil presentar-s’hi si s’està constituït com a societat. Va ser a partir d’aquí on van començar a plantejar la necessitat de crear una societat, tant per la facilitat perpresentar-se en concursos públics, com per poder oferir una carta de serveis més àmplia que de manera individual no podrien prestar.

Seguidament va intervenir Jordi Fàbrega, soci de la cooperativa Pediatria dels Pirineus. Pediatria dels Pirineus va crear-se l’any 2009 fruit de la manca de cobertura en serveis de pediatria que patien les poblacions del Pirineu. Per tal de cobrir aquesta mancança, diversos professionals de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona van decidir constituir una Entitat de Base Associativa (EBA) que en un principi va exercir a l’Alt Urgell i ara també al Pallars.

Finalment Perfecto Alonso, soci de Set-C, una cooperativa de serveis jurídics i empresarials, va explicar la història de la cooperativa. L’any 1982, en plena crisi econòmica, moltes empreses estaven tancant, però hi havia treballadors amb voluntat de quedar-se-les i seguir-les fent funcionar. A causa de la manca d’assessorament jurídic i econòmic per a fer aquest pas, els sindicats UGT i CCOO van decidir crear el Ceprocop, el Centre de Promoció del Cooperativisme, per assessorar els treballadors en el procés d’assumir la gestió de l’empresa. Fruit d’un grup d’advocats provinent del Ceprocop, l’any 1992 va constituir-se Set-C, una gestoria que pretenia seguir amb el bagatge que havien adquirit i seguir impulsant l’assessorament expert en la constitució i consolidació de cooperatives.

Per què cooperativa? 

En el procés de constituir-se en societat, els tres projectes van haver de fer front per quin tipus de forma jurídica es decantaven: principalment Cooperativa o Societat Limitada. Per què van triar constituir-se en cooperativa?
En el cas d’Oikosvia, Eduard  Suñén va exposar que normalment la professió d’arquitecte ha estat molt individualista. Generalment hi havia l’arquitecte que realitzava els dissenys i en els temes en què necessitava el suport d’altres professionals tècnics, els feia encàrrecs concrets per a la seva obra. A Oikosvia van voler trencar amb això i van apostar per integrar en una mateixa societat els diferents perfils tècnics que es necessiten pel disseny d’edificacions i infraestructures. D’aquesta manera tots els professionals estan integrats en la mateixa organització i la seva multiplicitat de funcions els permet treballar tots junts en un mateix encàrrec i poder crear productes de molta qualitat. L’aposta per la fórmula cooperativa va ser perquè aquest feedback i col·laboració entre uns i altres és més difícil que es doni en estructures organitzatives verticals i desiguals i perquè allò que els importava era el projecte en si mateix, era una empresa que gràcies al treball en equip fos capaç de crear productes innovadors i de qualitat.

Pel què fa a Pediatria dels Pirineus, l’aposta per constituir-se en cooperativa va ser també perquè volien treballar en igualtat. No es tractava de generar una societat que tingués un interès merament econòmic, sinó que servís perquè els propis treballadors poguessin desenvolupar-se personalment creant i innovant i perquè el propi projecte també es desenvolupés i s’anés perfeccionant amb el treball de tothom.

Els tres ponents a l’acte de dijous, amb Alba Rojas, de l’Ateneu Cooperatiu

Per últim, Set-C va explicar que per de la mateixa manera que volen viure com pensen, també volien treballar com pensen i que van triar la fórmula cooperativa per una qüestió de convicció. Perfecto Alonso va explicar que les empreses de capital (SL) generen rendibilitat per al capital, l’objectiu és engrandir la bossa de capital. En canvi, les cooperatives creen rendibilitat social, aporten felicitat als treballadors i de retruc a l’entorn d’ells i de l’empresa. Així doncs, la cooperativa era el model més adient amb la seva manera de veure el món. A part, també va argumentar que no volien que els regulessin lleis externes, volien que la seva empresa es regulés per les seves pròpies lleis. En el cas de les SL això és complicat perquè la llei regula de ple el seu comportament. En canvi, en les cooperatives els acords que es prenen tenen valor de llei quan es plasmen en els estatuts, per la qual cosa tenen una major capacitat d’autoregulació i d’autonomia.

Diferents maneres de funcionar 

De cooperatives n’hi ha de molts tipus. Com va explicar Perfecto Alonso, les cooperatives tenen totes el mateix nom (cooperativa), però diferent cognom, que és el què explica la singularitat de cadascuna. Quins són els diferents tipus i de quina manera funcionen?

Alonso, que va exposar els dos models presents a l’acte, representats per Oikosvia (cooperativa de serveis) i per Pediatres i els mateixos Set-C (cooperatives de treball associat), i va afegir-hi el model de les cooperatives de consum.

Cooperatives de serveis. Les cooperatives de serveis tenen la particularitat que agrupen persones amb activitat econòmica pròpia o empreses que tenen necessitat de rebre un o diversos serveis. Vindria a ser, tal i com va explicar Alonso «una plataforma per a relacionar-se amb el mercat». El cas que va exposar és el dels transportistes, on cadascú té el seu camió i els seus encàrrecs, però que s’agrupen per compartir una marca i un número de telèfon per tal de visibilitzar-se més de cara enfora, ja que la tasca d’haver d’anunciar-se cadascú per si sol és costosa i no genera tant impacte.

Cooperatives de treball associat. Les cooperatives de treball associat allò què posen en comú és el treball dels socis i l’activitat que fan no és per als propis socis sinó per a tercers. Els socis treballen per a crear un producte o servei i vendre’l. Aquesta seria la gran diferència amb els altres tipus de cooperatives, que es constitueixen per a prestar serveis als propis socis.

Cooperatives de consum. Són cooperatives que agrupen persones físiques que tenen necessitat de proveir-se de béns o serveis de manera col·lectiva. Van ser els primers tipus de cooperatives que van sorgir i ho van fer principalment per una necessitat: la gent del camp no tenia accés als productes de la ciutat, de manera que enviaven algú a fer les compres i, un cop tornava, se’ls distribuïen entre la gent del poble.

A part del funcionament diferent en funció del tipus de cooperatives, també van explicar algunes característiques internes de cadascuna. Per exemple, en el cas del salari a Pediatria dels Pirineus tothom té el mateix d’entrada, però hi ha alguns plusos i la possibilitat de tenir un major salari treballant més hores al mes. En canvi, en el cas d’Oikosvia el sou es pondera en funció dels encàrrecs aportats a la cooperativa, el treball efectiu que es realitza i el treball intercooperatiu. Pel què fa a la distribució de beneficis, Set-C van explicar que 1/3 se’ls queda cada departament de l’empresa per a reinvertir-los, 1/3 van a parar a un fons conjunt per a redistribuir els beneficis entre els departaments i 1/3 es destinen al fons social de la cooperativa. Cal recordar que la llei obliga a destinar un 20% dels beneficis a la reinversió en l’empresa i un 10% al fons d’educació i promoció cooperativa.

Al finalitzar l’acte, es van destacar alguns aspectes negatius de ser una cooperativa, com ara la complexitat de la organització interna (Oikosvia), i també alguns de positius, com per exemple el gairebé inexistent absentisme laboral (Pediatria dels Pirineus) i la polivalència que s’adquireix treballant de manera agrupada i amb diferents perfils professionals (Oikosvia). En el cas de Set-C, Perfecto Alonso va destacar dues coses. Primer de tot va parlar del gran respecte que hi havia entre els companys, cosa que es dona perquè en la cooperativa es treballa la cultura de la igualtat, a diferència de l’educació que solem rebre que va molt més encaminada a ensenyar a la gent a obeir. La segona cosa que va destacar va ser com la cooperativa permet transformar l’àmbit personal i social: dona eines a la gent per prendre decisions i assumir responsabilitats, la qual cosa permet un empoderament de la gent i, de retruc, de la societat.

2017-12-04T19:47:21+00:00 4 desembre 2017|General|