Toni Lodeiro: «El consum conscient ha de poder competir també en preu i en comoditat»

//Toni Lodeiro: «El consum conscient ha de poder competir també en preu i en comoditat»

Toni Lodeiro: «El consum conscient ha de poder competir també en preu i en comoditat»

Toni Lodeiro durant l’entrevista. Foto: Anna Jordana

Toni Lodeiro: «El consum conscient ha de poder competir també en preu i en comoditat»

Toni Lodeiro, especialista en consum conscient de la revista Opcions, participa aquest dilluns 28 de maig en l’acte d’obertura de la Setmana de l’Economia Social i Solidària de Manresa, que culminarà el dissabte 2 de juny amb la Mostra d’Economia Social i Solidària als Panyos. Lodeiro participarà, junt amb Alba Rojas, de la cooperativa manresana MengemBages, al debat posterior a la projecció del documental Food Coop, sobre l’experiència d’un supermercat cooperatiu que agrupa a més de 16.000 persones al barri de Brooklyn a Nova York. La projecció del documental, de producció francesa, en diverses ciutats europees hi ha fet sorgir el debat sobre la possibilitat de construir projectes similars que, des del cooperativisme de consum, puguin jugar en la mateixa divisió que les grans superfícies. D’aquesta possibilitat, de construir un supermercat cooperatiu a Manresa i el Bages també se’n parlarà en el debat posterior a la projecció del documetal Food Coop, aquest dilluns 28 de maig a partir de 2/4 de 7 del vespre a l’Auditori de la Plana de l’Om. Toni Lodeiro parla sobre aquest tema i tot el debat que hi ha al seu volant en aquesta entrevista.

Què és Food Coop?

Food Coop és un supermercat cooperatiu que té alguns trets essencials. És una cooperativa de persones que s’agrupen per consumir cooperativament per satisfer les seves necessitats, per tenir productes de major qualitat a millor preu i que compleixin els paràmetres socials i ambientals. I també, a través del fet de consumir, cobrir altres necessitats de convivència, de fer teixit comunitari, d’aprendre, de participar…

I com funciona Food Coop?

Un dels trets distintius de l’experiència de Brooklyn és el voluntariat. El voluntariat obligatori, que en altres experiències de grans dimensions no existeix…

Però sí en experiències més petites, en grups d’autoconsum més petits, com els que coneixem a Catalunya, no?

Sí, sí que n’hi ha en experiències més petites, de fins a 50 unitats de convivència que es diu, de persones que comparteixen cistella, al cap i a la fi. És cert que a Catalunya predominen experiències amb una alta participació de voluntariat, sigui fent les cistelles, fent els números, fent les comandes, etc. I això és una gran riquesa, però també fa que en general la capacitat de permanència en aquests projectes sigui baixa, perquè et demanda una alta exigència, i hi estàs un temps, qualitativament són experiències molt interessants, però quan la gent té feines més exigents o té fills, ho acaba deixant.

I així què?

Aleshores, davant d’això surten experiències més professionalitzades, com és el cas de Vitòria o de Navarra, amb milers de persones sòcies, i on l’exigència és molt més baixa. Són experiències interessants perquè pots formar part d’una iniciativa sense afany de lucre, on si vols hi pots participar, amb una organització democràtica, uns criteris de consum interessants… però sense una exigència tan alta.

Em parlaves del voluntariat de Food Coop…

Sí… Un dels casos que expliquen l’èxit del Food Coop, a part de molts aspectes de context, com que a Brooklyn és molt difícil accedir a l’alimentació fresca a baix preu, és que tota persona, i són 16.000 sòcies, ha de fer un torn de 2,45 hores al mes, i això diuen que aconsegueix abaratir els preus entre un 30% i un 40% perquè és una gran massa de persones.

I què fan aquesta gent? Quin tipus de voluntariat fan al supermercat?

Fan de tot. Segons expliquen tant en el documental com la Maria Folch, que és una dona de Barcelona que en va ser sòcia, ens explicava que s’hi poden fer coses diferents, des d’estar a la caixa, o ella que dissenya espais i va ajudar a dissenyar l’espai infantil, o potser saps fer cuina d’aprofitament i pots fer-hi un curs un cap de setmana a l’any que acumuli les hores que has de fer al mes, portar les xarxes socials… les formes de participació són flexibles i riques.

I el model seria replicable a Barcelona, o fins i tot en ciutats com Manresa?

Petits grups de consum ho veuen com una amenaça. I a vegades hi ha picabaralles per veure quin és el model ideal. Tots tenen avantatges i inconvenients. En els models petits l’inconvenient és que requereixen molta dedicació, però també permeten un aprenentatge més ric, uns vincles comunitaris més estrets, i quan arribes a un lloc nou a viure són un espai de socialització meravellós.

Però…

La gent de la Magrana Vallesana ens explicava que el fet de tenir les tasques de gestió i més quotidianes més professionalitzades permetia que la gent sòcia es pogués dedicar a fer xerrades, treballs divulgatius, treballs de cura ajudant a la gent gran o amb canalla que pugui participar del projecte… Els models són complementaris. I quants més models, més riquesa. No hi ha una recepta única. Food Coop està despertant interès perquè està portant debats nous. Per exemple, una de les grans crítiques que es fa al cooperativisme de consum agroecològic tradicional és que s’adreça sobretot a classes mitjanes, ja sigui econòmiques o culturals, perquè està molt basat en el projecte ecològic, que té un preu més alt i és per a persones més conscienciades o més motivades.

I  amb altres models el preu baixaria?

Sí. Per l’economia d’escala. I això és clau. Perquè des del consum conscient portem molt de temps dient que no pot dependre de persones ultramotivades o amb bona capacitat econòmica. Que ha d’arribar a tota mena de persones i competir també en preu i comoditat, que són els que fan que la gent vagi al supermercat. Horaris més amples, oferta raonablement alta, preu raonable… I de fet, el mercat dels productes ecològics o de proximitat se l’estan emportant experiències més grans com Casa Ametller o Veritas… D’aquí la necessitat de la diversitat i de tenir opcions amb persones molt motivades i moltes ganes de participar, que una experiència de mida més gran tampoc té perquè excloure, però també opcions més còmodes.

I el projecte de fer una mena de Food Coop Barcelona com va? O és molt incipient encara?

És incipient. Va ser sorprenent perquè es va convocar una trobada informativa i es va haver de llogar un auditori més gran, el de Cotxeres de Sants, perquè hi havia més de 300 persones inscrites. Hi ha desenes de persones treballant activament, i esperem que en els propers anys pugui veure la llum.

Quin paper han de jugar les administracions públiques, si és que n’han de jugar algun?

Les administracions públiques evidentment han de jugar un paper. Una cosa que poden fer és que els supermercats que de fet ja molts mercats municipals tenen incorporats, i que els paradistes dels mercats municipals tendeixen a demanar perquè s’ha demostrat que són uns forts atractors de persones cap a uns mercats que havien estat en declivi, doncs que siguin supermercats cooperatius. Això podria ser una empenta i sé que en alguns llocs s’està pensant en aquesta possibilitat. Però tot tipus d’impuls o facilitats són benvingudes i necessàries perquè aquesta alternativa es consolidi, en tant que té molts més beneficis per a la comunitat.

Parlem dels riscos. Si estem parlant d’ampliació d’horaris, ampliació d’estructures, de professionalització… on quedaria el decreixement, les cures, la perspectiva feminista, tots els avenços que se suposa encara estan per assolir, i als quals tenim el risc de renunciar, encara que sigui a favor d’uns altres valors?

Són riscos que existeixen. Però és una realitat que la gent va a comprar preferentment entre les cinc i les nou del vespre. No podem tancar els ulls a aquesta realitat, i s’haurà de fer procurant posar els salaris dignes, procurant posar com hi ha al Food Coop de Brooklyn serveis de cura dels nens o d’acompanyament a persones grans ajudant-les a portar la compra a casa. Coses que sí que es poden fer des d’una iniciativa sense afany de lucre, amb molt de voluntariat, i que el petit comerç no pot oferir. El petit comerç o es reinventa o ofereix alguna cosa diferencial, no pot continuar oferint un producte equivalent al de la gran superfície però a vegades de menys qualitat o a més preu. Ja hi ha experiències de petit comerç, com MengemBages a Manresa que és un cas d’èxit perquè ofereix quelcom diferent, producte de proximitat i uns serveis i un toc diferencial que no està podent oferir bona part del petit comerç. I pel que sé és una cooperativa que també està motivada en la creació d’un supermercat cooperatiu.

Has parlat que per economia d’escala es poden abaratir preus. Aquesta mateixa economia d’escala a vegades comporta haver d’anar a grans productors, i no a petits productors que a vegades no poden satisfer determinades demandes molt grans.

Un supermercat cooperatiu, en no tenir afany de lucre, en tenir una gran energia de voluntariat, major capacitat de captació de fons públics en tant que és una iniciativa que reverteix en la comunitat, es podria permetre encara més que una iniciativa petita, fer l’esforç d’atendre a petits productors. Precisament el problema d’alguns productors amb alguns grups petits de consum és que han de dur dues caixes d’enciam, i que a l’agost, que és quan tenen una producció més gran de tomàquets o verdura, la gent se’n van de vacances i no els ho compren.

Pot llegir-se l’entrevista completa a la publicació cooperativa Setembre.

2018-05-27T10:39:50+00:00 27 maig 2018|General|