Primera floristeria cooperativa a Manresa

//Primera floristeria cooperativa a Manresa

Primera floristeria cooperativa a Manresa

COOPERATIVES DE LA CATALUNYA CENTRAL | 5. TERRITORIS FLORÍSTICS

La primera floristeria cooperativa de Manresa compleix mig any

Marc Antoni Escala atenent una clienta de Territoris Florístics

  • Territoris Florístics va adoptar el model cooperatiu fa mig any quan va obrir en un xamfrà de la carretera de Cardona
  • Busquen estendre els valors del cooperativisme en la relació amb la clientela i cuidant el producte, defugint el plàstic i primant la planta i la flor del país

«Al Marc li agraden més les plantes, a mi la flora tallada, ell rega i jo tallo les flors». Així defineix Eloi Torreblanca, molt a grans trets, com es reparteixen les tasques els dos socis a partir del que cadascú se sent més còmode fent a la cooperativa Territoris Florístics que el 3 de febrer passat obria una botiga amb el mateix nom al xamfrà de la carretera de Cardona amb el carrer del Bruc de Manresa. Eloi és a primera impressió el més extravertit de la parella de socis de Territoris Florístics. El seu company, Marc Antoni Escala, més reservat en un principi, però, a la que s’anima deixa anar un devessall de coneixements de botànica, plantes i flors, i fins i tot de les propietats medicinals de cadascuna d’elles, poc habitual en un tipus de comerç com aquest.

«Pràcticament ens ho vam jugar a sorts», recorden en explicar que Marc és el president de la cooperativa Territoris Florístics i Eloi n’és el secretari. Just perquè així ho requerien els estatuts. Tenien clar que volien muntar el negoci junts, però «tothom amb el mateix dret i vot, on un s’encarregués d’una cosa i l’altre d’una altra, però independentment del capital que hi hagués aportat, tots dos hi tinguéssim el mateix dret i vot», recorden ara, en explicar per què es van fer cooperativa. Ho van decidir després d’unes quantes trobades amb l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, que els va explicar el model i els va guiar en els primers passos que havien de fer.

«Cooperativa no ho som només per la fórmula jurídica, si fins i tot anem a comprar els dos junts, i al banc també junts!», ironitzen també plegats. A no ser que un dels dos es trobi ocupat en algun tema urgent, prefereixen prendre les decisions in situ i de forma conjunta. Tot i que a última hora a la cooperativa també s’hi va afegir una tercera persona, una sòcia col·laboradora que els ha donat un cop de mà amb el capital social i que els ha permès treballar amb una mica més de tranquil·litat en aquests primers mesos de funcionament. I l’arrencada també els va ser més fàcil en poder aprofitar un local propietat de la família de Marc Antoni Escala; «vam tenir una bonificació familiar, per dir-ho d’alguna manera», ironitzen, amb alguns mesos de carència o poder disposar del local amb millors condicions.

Marc Antoni Escala i Eloi Torreblanca davant la floristeria que tenen a la carretera de CardonaDesmenteixen, a més, un dels tòpics del cooperativisme, que s’ha de fer més paperassa. Eloi Torreblanca encara té clavat a la ment tot el peregrinatge burocràtic que li va tocar fer quan havia tingut un altre negoci de cosmètica al carrer del Carme de Manresa mateix. Ni es va estalviar burocràcia, ni molt menys despeses de constitució, tot i haver tingut una important bonificació pel fet de ser al barri antic. «Si vens del món associatiu, com era per exemple el meu cas, a més, no és gens difícil entrar en tota la filosofia del cooperativisme», afegeix Torreblanca. Del primer mig any, però, del que més se senten satisfets, a part del seu funcionament cooperatiu, és de l’acollida que han tingut de la clientela: «Havíem fet una previsió mínima, però s’ha superat amb escreix, estem molt contents», s’exclamen els dos alhora.

Tornem, però, al moment que van junts a comprar les flors. És cada dilluns al Mercat de flor i planta ornamental, a Vilassar de Mar, l’epicentre del sector a Catalunya i on també van seguir abans d’obrir la botiga els cursos que els van acabar d’introduir en aquest món. «Allà al mercat es pot veure molt bé l’evolució que està experimentant aquest sector», expliquen. «Molta gent era productor de flors i plantes, i ara és importador», es lamenten. Surt més a compte. Abans al productor li sortia a 10 euros el paquet, ara en compren a fora per 5 euros. I s’han perdut llocs de treball, i espècies. Tot i que no només per això, i expliquen per exemple el cas del lliri de Sant Antoni, que creixia a la Costa Brava, però es va anar envaint el seu hàbitat natural i ja ni se n’hi troba.

Ells tenen una campanya en marxa amb un adhesiu a la planta que diu «Cultiu d’aquí». A Territoris Florístics no hi volen res d’Holanda ni d’Equador, dos dels països d’on s’importa una part important de les plantes i flors que es venen actualment a Catalunya. Com a molt, alguna planta exòtica que no es podria produir aquí, matisen. La davallada en la producció, però, no és anecdòtica i, per exemple, aquest any, pel temps plujós que ha fet, hi va arribar a haver problemes per abastir-se de roses. Ells les compren a Roses Floriach, un dels pocs productors locals que queden. «Però es va perdent», lamenten. Ells, però, no es resignen i van buscant, i ara per exemple fa poc que tenen tracte i contacte amb una parella ja gran que els abasteix de flor tallada.

Tampoc volen res de plàstic, «tot natural», tot i que això els representi alguna pèrdua de més, ja que s’està tractant amb éssers vius. «No entenem el concepte de segons quin altre tipus de comerç, que sembla que els agradi més treure la pols que regar». En aspectes com aquest també entenen que estan aplicant els valors del cooperativisme, sempre tan arrelats al territori, en el seu dia a dia. Se senten d’un territori i d’una manera d’entendre la natura, i, de fet, d’aquí també el nom de la botiga que ho és alhora de la cooperativa: Territoris Florístics. «Volíem un nom que remetés a quelcom natural, però també amb força i que remetés certa dosi de creativitat, que ja definís una mica la botiga i la cooperativa», expliquen. Però tampoc és que els sortís a la primera, la llista de noms provisionals havia estat llarga i també incloïa, com passa en la majoria de floristeries, el nom d’alguna planta o flor. Els agradava «El girasol», que és una planta que els va molt, i per això també en tenen a la venda a la botiga. O «Flors i violes», però al final buscant, buscant flors del territori, buscant per aquest concepte, van dir… «i per què no territoris florístics?», i així va quedar.

Marc Antoni Escala mostrant algunes de les herbes medicinals que també venen a la botiga

La creativitat no la busquen només en la presentació del producte que tenen. També en el tipus de producte. Sense trair el principi de la flor natural i de proximitat, aposten per una certa dosi de risc i novetat. Com ara mateix el test gravitatori, que amb una estructura basada en un electroimant, efectivament, gravita. O la pinya enana. O el bast -i apassionant- món de les plantes medicinals, en l’explicació de les propietats de cadascuna Marc Antoni Escala deixa anar un devessall de ciència i estimació per aquest tipus de plantes. O en algunes flors, com la calèndula, amb propietats desconegudes per molta gent que en té o n’ha tingut a casa. «Volem que la planta no només tingui un impacte visual, també olfactiu, de tacte, i fins i tot algunes són comestibles», i ensenyen les mentes de sabors, des de la maduixa al pomelo i que ara han començat a servir a una cocteleria de Manresa per preparar mojitos sense alcohol.

Expliquen el cas d’una veïna del barri, que es fa pomades amb l’aloe vera que els compra. I tornen a apassionar-se quan parlen de determinada clientela, a la qual també voldrien implicar en la mesura que sigui possible en el teixit associatiu de Territoris Florístics. A partir d’un sistema de socis entre el veïnat i la clientela més fidel, que pagant una quota poguessin endur-se una planta a casa cada dues setmanes, per exemple, o anar incorporant altres comerços en la cultura de la planta i la flora, i poder-los abastir a partir d’una quota que no els representés una gran despesa. I així van passant els primers mesos a Territoris Florístics, amb algun ensurt com el robatori de la caixa amb la recaptació que van patir en el que era el seu primer Sant Jordi, però compensat per les alegries del dia a dia, com quan els va sortir la primera boda. O fent contactes amb altres floristeries de Manresa. «És impossible que ens fem la competència, cadascú té el seu estil», afirmen. En tot cas, la competència els ve dels basars o alguns supermercats, que els entren directament en una competència molt dura, però a la qual també confien fer front oferint un producte i un tracte que els altres difícilment tindran.

«Que venguin plantes de plàstic ho veig bé, que per això estan, per vendre plàstic, però oi que no venen pa?», es lamenta Eloi Torreblanca, referint-se als basars que tenen planta natural. O sobre els supermercats, expliquen com en un Lidl proper estaven venent una orquídia 7 euros, quan ells en tenen a 35. «Compren 30.000 orquídies de cop en una subhasta a Holanda, i això distorsiona completament el mercat . Per combatre-ho ells ofereixen el valor afegit que altres difícilment adquiriran en una subhasta, que el client pugui veure com s’estimen i coneixen cada planta i cada flor. «Mai veuran aquí com l’altre dia en un supermercat proper que tenien una dàlia etiquetada com una margarita», diuen tot rient. «I tractant als altres com t’agradaria ser tractat», afegeixen. I en això, diuen, també es nota l’esperit cooperatiu, no només entre ells, sinó també amb la clientela, a la qual volen fer cada vegada més partícip del projecte.

2018-08-03T08:10:42+00:00 3 agost 2018|General|